La història recent catalana està plena de clars i obscurs, clars i obscurs dels quals no s'escapen alguns dels protagonistes que protagonitzaren la nostra història més recent en primera persona. Sense ànim de jutjar a ningú i reconeixent la contribució decisiva a l'èxit de la candidatura olímpica de Barcelona'92 de Juan Antonio Samaranch, tampoc crec que s'hagi d'amagar ni oblidar el seu passat franquista. No considero que recordar el seu passat franquista sigui una manca de respecte vers la seva persona, els seus amics i familiars.Dic això, perquè em sorprèn que aquells que fan bandera de la Llei de la Memòria Històrica al sí del tripartit, no protestin davant el fet que s'instal·li la capella ardent del difunt al Palau de la Generalitat. Si se'm permet no és una decisió encertada, ni pel difunt ni per la Institució de la Generalitat. Cal no oblidar que ell fou representant d'un règim dictatorial que abolí els drets dels catalans i les seves institucions. Tal vegada, haguera estat més oportú instal·lar la capella ardent a l'Ajuntament de Barcelona.
Massa sovint tinc la sensació que alguns amb la Llei de la Memòria Històrica han buscat més reescriure la història a la seva conveniència, amagant allò que no els interessava, més que fer un exercici real de memòria històrica i de catarsi col·lectiva.
Massa sovint tinc la sensació que alguns amb la Llei de la Memòria Històrica han buscat més reescriure la història a la seva conveniència, amagant allò que no els interessava, més que fer un exercici real de memòria històrica i de catarsi col·lectiva.
0 comentaris:
Publica un comentari